martes, 23 de marzo de 2010

Testimonis del TDAH

Parlem amb la doctora de l'Hospital Clínic, Rosa Nicolau, la Salam i l'Adrià del Transtorn per Dèficit d'Atenció.

(Cliqueu sobre la imatge per veure el vídeo)

viernes, 19 de marzo de 2010

"Secretos de sumario"

El cantautor hospitalenc Dani Flaco, ens presenta el seu últim treball: "Secretos de sumario", just un dia abans de presentar-lo el marc del "Barnasants". gràcies Dani!
(Cliqueu sobre la imatge per veure el video)




miércoles, 17 de marzo de 2010

La Shica

És un dels valors emergents en la combinació de textures musicals. La Shica ens va visitar dimecres.
(Cliqueu sobre la imatge per veure el vídeo)


jueves, 3 de diciembre de 2009

Una generació que va arribar al paradís a ritme de cavall

Aquest dimecres 2 de desembre hem entrevistat a José Maria Sanz Beltrán. Per aquest nom no us sona.. n'estic segura... de la mateixa manera que estic segura que si us parlo de Loquillo i del "Cadillac Solitario" us vindrà al cap un home d'esquena prominent, tupé, macarra amb estil i... en definitiva, un dels màxims exponents i testimonis de la generació del punk rock espanyol.
Celebra 30 anys de música, tres dècades de rock and roll.. però no només això. Avui m'he passat mig dia immersa en els temes del Loco. Temes que tinc més que assimilitats i que d'alguna manera, per mi, i aquesta és una qüestió molt íntima, són una manera d'entendre la vida. D'obrir-se pas amb força, amb la convicció de viure d'acord amb els teus principis. Són una declaració d'intencions.
Per tot això, quan escolto alguns dels temes de Loquillo crec que canta a la veritat. Sí, a una manera d'entendre el món.. un món real que no és dolç, un món on cadascú té la seva guerra i on temes com Cadillac Solitario i El ritmo del garaje són com una mena de banda sonora que et despullen de l'embolcall.
La generació del Loco no ho va tenir fàcil i només se'n va sortir i va definir el seu món amb caràcter. Aquesta generació va pujar a cavall una carena que deixava veure el paradís però alguns van pagar un preu massa alt. Les drogues dures van ser el fruit prohibit però també van ser companyes de viatge. Potser també era part del mite. Loquillo i els seus col·legues eren trencadors, eren anàrquics, eren guerrers.. però sobretot eren uns romàntics. Romàntics en el sentit literari del terme. En l'acepció que implica viure en sentit ampli fins a les últimes conseqüències; sense límits. Per tot això, aquesta generació va donar alguns dels millors poetes urbans dels 90 però també se'ls va endur.

"Vivimos el tópico del rock que era lo mismo que abusar de todo... era una forma de escape i una forma de vida. Los 80 fueron una fiesta.Hay que quedarse siempre con las canciones". Loquillo, Estació Central 2/12/09 L'Hospitalet.


Visiona l'entrevista de Loquillo a "L'Estació Central"

viernes, 27 de noviembre de 2009

"Els amics de les arts" a l'Estació Central



Divendres, faves tendres i actuació a l'Estació Central. Avui ens han acompanyat "Els amics de les arts", un grup que no és que acabi de començar pero que van llançats. Tota una sorpresa musical, plena de matissos i d'una certa ironia urbana. Ens han presentat el seu últim treball "Bed and breakfast", amb dues cançons excel.lents: "L'home que treballa fent de gos" i "La merda se'ns menja". Gràcies Joan Enric, Ferran Piqué ,Eduard i Dani. (I també al Quim).